Entradas

Mostrando entradas de diciembre, 2010

¿Cuánto dura la tristeza?

Espero que muy pronto, en un futuro no muy lejano, te rías de esta pregunta.

Uno

El uno. ¡qué número tan importante! ¡Un “peaso” número! Sí señor. ¿Qué haríamos sin él? ¿Cómo pediríamos más tiempo?, ¿DOS momentos por favor?   ¿Os habéis parado a pensar en la cantidad de cosas que dejaríamos de hacer o de tener sin él. No podríamos pedir ni UN miserable favor y lo que es peor nadie nos debería UNA.   Todo pasaría lentamente, nunca en UN santiamén. En los podium no habrían primeros, nadie podría ser el número UNO. Las listas de éxitos no tendrían sentido. Los 40 principales se quedarían sin su famoso del 40 al 1. Porque estamos de acuerdo que no suena igual del 40 al 2, por mucha entonación y gracia que se le ponga al tema. Nos tendríamos que resignar a ser siempre un segundo plato. ¡Qué mal rollo! El país estaría lleno de astados. Adiós a los ofertones 2 X UNO: ¿llévese 3 y pague 2? Pobres directores de marketing. Estamos de acuerdo que la desaparición del UNO sería un caos total. Afectaría a todos los ámbitos: FAMILIA, imagínense ¡Madre sólo

El gran burxador

Burxar 1 1 v. tr. [LC] Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa. 1 2 v. tr. [LC] Remenar (el foc) amb la burxa. 2 1 tr. [LC] Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. 2 2 tr. [LC] Agullonar, atiar. 2 3 [LC] burxar l’orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre. Alguns han vist "El gran Lebowski", gran pel·lícula de Joel Coen però no tothom pot dir que coneix al gran burxador. Jo, sí. Tot va començar una calorosa nit de juny. Crec que era dissabte per no n’estic segura. Havia quedat per sopar al Restaurant de la porta vermella i res em feia pensar que en aquella xafogosa nit de primavera (tot i que pel clima podríem dir que era 100% estiu) coneixeria aquest curiós personatge. A la taula es barrejaven els plats de les postres, els gots dels cafès i els tovallons de paper. Un d’ells guixat amb un mapa fruit d’alguna conversa. Era el moment de desembutxacar els €. Jo estava asseguda d’esqu

::::: A les fosques :::::

Tens fred als peus, la humitat penetra dins els teus ossos, no et notes ni el nas ni les mans. Camines a les fosques palpant la fredor de la roca. Tens por. Has perdut la noció del temps. No saps si és de dia o de nit. No recordes res. No tens passat i el futur és incert. Silenci. Només escoltes el degoteig monòton de l'aigua. Estàs assedegat. T'hi apropes, acariciant el terra amb els teus peus, intentant no ensopegar amb res. Allargues la ma i notes com regalima entre els teus dits. Et sents bé. Ajuntes i arqueges els dits en forma de vas i apropes els teus llavis ansiós. mmmmmm! Què és aquest so? D'on ve? La llum t'encega. I descobreixes que el teu cos està en horitzontal. Són les 7, és hora de llevar-se. Escrito el 11 de noviembre de 2007

Perder el avión

Definitivamente, hay algo peor que perder un avión, que te pierdan la maleta y todo su contenido. Y es que, sin darnos cuenta, establecemos estrechas relaciones con los objetos/ropa, y una “simple” camiseta negra adquiere una serie de matices y significados insospechados que sólo uno/a sabe: “la que llevaba el día que conocí a X”, “la que me puse cuando aprobé ( a rellenar a gusto del lector)”, etc. Vamos, que intimamos con ellas/ellos: las queremos, las odiamos, las mitificamos… “Es la camiseta de salir, con la que siempre pillo”. Total, a lo que iba, que perder la maleta es un peñazo. No tanto por el valor económico sino por  el cúmulo de experiencias que van en ella. Y lo peor es empezar a pensar por donde estará, en qué  país del mundo, en qué parte del aeropuerto… Y si meditas mucho el tema empiezas con la paranoia:  ¿Y si alguien se la ha llevado a casa y se ha puesto tu camiseta de la suerte?, ¿Y si quién ha cogido la  maleta es un psicópata perseguido por la